Allò que és personal és polític. Exposem al Parlament de Catalunya les reivindicacions d’un habitatge digne per a centenars de nenes, nens i adolescents
El dret a l’habitatge es treballa en tots els àmbits. Quan fem visites i xerrem amb les famílies, compartim allò que per a elles és personal, i generem moments d’amistat. Després, quan fem xerrades a les escoles i instituts o entre el voluntariat, intentem fer visibles les necessitats que detectem i sensibilitzar el veïnat. El següent pas és més difícil d’aconseguir: portar totes aquestes idees a un àmbit encara més abstracte, la política.
Creiem que part de la nostra tasca és generar una visió més completa del que vol dir el sensellarisme a la societat. Per això, quan la Comissió de la Infància del Parlament de Catalunya ens va convocar per exposar les necessitats de la infància en matèria d’habitatge inestable, vam decidir aprofitar l’oportunitat per explicar la realitat que es troben els centenars d’infants que coneixem vivint en barraques i naus.
Per fer-ho, la Gemma, una de les voluntàries amb més trajectòria en l’entitat, i la Pilar, una jove que va viure la seva infantesa en naus ocupades, van explicar les seves experiències en primera persona sobre com l’exclusió residencial afecta la infància i quines mesures caldria impulsar per garantir aquest dret fonamental.
Durant la seva intervenció, la Pilar va relatar com va ser viure en espais inadequats, sense aigua ni llum, exposada a desallotjaments constants i havent d’adaptar-se a nous entorns contínuament. Malgrat aquestes dificultats, els seus pares van aconseguir que es mantingués en el mateix centre escolar, on va trobar una xarxa de suport essencial. No obstant això, sovint es veia obligada a fer els deures durant els descansos com el pati, i els treballs en grup es convertien en un repte, sobretot per evitar que la resta del grup sabés on vivia. Ara, ja com a adulta i amb una llar i feina estables, va poder exposar les dificultats i mancances que va viure als diferents grups polítics que integren la Comissió de la Infància del Parlament.
Aquesta va ser una oportunitat molt important per reivindicar la necessitat de mesures polítiques per protegir el dret a l’habitatge (i tots els altres que es desprenen d’aquest àmbit) per als infants i les seves famílies. La Gemma, en tant que representant de Quart Món, va insistir en propostes concretes que podrien millorar les condicions de vida dels infants que no tenen una llar estable, com ara augmentar el parc públic d’habitatge amb diferents tipologies de pisos, fer un pacte de país per la defensa dels drets infants, i enfortir les polítiques contra la discriminació i la pobresa.
Pel que fa a les condicions en les quals aquestes famílies són expulsades, vam demanar també una comunicació clara i precisa sobre el dia i hora del desallotjament, la coordinació efectiva entre els agents involucrats, oferir recursos concrets als i les infants, i la formació de docents en matèria de sensellarisme.
L’exclusió residencial no només priva les famílies de la seva seguretat i estabilitat, sinó que perpetua la pobresa i afecta directament el desenvolupament dels infants. Per això, continuarem recolzant la veu de les famílies en els espais de decisió política, exigint mesures que garanteixin un futur digne per a tots els nens i nenes.
Al Parlament, la Pilar va poder contrastar el sentiment de seguretat i estabilitat que proporciona tenir una llar pròpia en comparació amb tots els anys que va viure sent desallotjada. Aquesta vegada, va ser escoltada per un equip de persones capacitades i autoritzades per incidir en la legislació. Esperem que aquesta trobada hagi estat profitosa, i promogui un canvi en positiu per a la infància que ve al darrere, i la que la seguirà.