Quis autem velum iure reprehe nderit. Lorem ipsum dolor sit nulla or narjusto laoreet onse ctetur adipisci.
536 persones viuen en assentaments a Barcelona
La problemàtica dels assentaments a Barcelona ha empitjorat en el darrer any. El 2017, 444 persones -adultes i infants- vivien en camions, caravanes i petites barraques instal·lades a solars i fàbriques en desús de la ciutat. Aquest any, la xifra ha pujat fins a les 536 persones, el que significa un 20,7% més.
Ja fa anys que a Barcelona es comptabilitza el nombre de persones que dormen al carrer i la xifra s’acompanya de dues dades més: d’una banda, el nombre de persones que passen la nit en algun centre públic i privat i, d’una altra banda, el nombre de persones que viuen en assentaments, és a dir, en solars o fàbriques buides de la ciutat. A Amics del Moviment Quart Món acompanyem persones que pateixen aquesta última situació. La xifra d’aquest any és molt preocupant: 536 persones viuen en assentaments.
Les dades es van fer públiques el passat més de maig, després el recompte de persones sense llar que la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar -de la qual formem part- va organitzar a Barcelona. Els resultats ajuden a dimensionar la realitat de les persones sense llar de la ciutat, a través de tres xifres importants:
- 956 persones viuen directament al carrer (un 45% més que fa deu anys),
- 2.099 persones dormen als albergs o centres públics i privats d’entitats socials,
- i 536 persones viuen en assentaments.
La majoria de famílies que coneixem a Amics del Moviment Quart Món viuen en llocs molt inestables, com pisos ocupats i assentaments. En total, de les 536 persones que viuen en assentaments i que el recompte ha visibilitzat aquest any, coneixem el 17%; són homes, dones, infants i joves que voldrien tenir una llar estable i digna.
Estratègies diferents per a diferents assentaments
Saber quantes persones viuen en assentaments a Barcelona és bàsic per dimensionar la problemàtica i començar a abordar-la. Les xifres que s’han recollit des de l’any 2011 evidencien que cal posar sobre la taula aquesta realitat d’exclusió invisible:
- l’any 2011, els assentaments acollien 695 persones;
- el 2013 es parlava de 595;
- el 2015 es van comptabilitzar 434 persones;
- el 2017, de mitjana, 444 persones van viure en assentaments;
- i aquest 2018 s’han comptabilitzat 536 persones.
Es tracta de persones adultes soles i també de famílies amb infants. La seva procedència és molt diversa: en els darrers ans moltes persones han arribat de l’Europa de l’est, també hi ha de països africans i famílies que fa 20 anys van arribar de Galícia i de Portugal cercant un futur millor.
El fet de viure en un assentament uneix totes aquestes persones i també l’objectiu d’accedir a un habitatge. Calen, però, polítiques que mirin a mig i llarg termini, així com estratègies i recursos diferents perquè les necessitats i la situació de les persones que viuen als assentaments són molt diverses.
Segons la xarxa europea Feantsa, referent en la lluita contra el sensellarisme a l’àmbit europeu, hi ha moltes maneres de no tenir una llar. Viure en un assentament és una d’aquestes situacions.