• By Quart Mon

Un dia vam començar… i ja han passat 25 anys

COMPARTEIX-HO

Els anys passen per a tothom… També per a Amics del Moviment Quart Món, que sempre hem volgut treballar des de l’acompanyament amb una visió col·lectiva per veure la millora de la situació de les famílies. Queda’t a recordar el recorregut de la nostra entitat i també per continuar sumant anys amb nosaltres!

Fa 25 anys anàvem al cinema a veure Algo pasa con Mary, miràvem el Mundial de Fútbol de França a la tele i començàvem a sentir a parlar de l’arribada d’una nova moneda que faria que les pessetes passessin a ser història. Ai quins temps! Però no passava únicament això… També s’iniciava el camí dels Amics del Moviment Quart Món.

Complim 25 anys, i per això volem que ens acompanyeu a fer una breu mirada cap enrere per ser conscients del camí que hem recorregut fins ara i plantejar de quina manera el volem continuar.

Els inicis de la nostra activitat

Tot va començar amb la Rina i la Cristina, dues noies amb molta iniciativa que van començar un any abans fent un projecte d’acompanyament a famílies a dos barris: el Poblenou a Barcelona i La Pau a Badalona. Els primers mesos tenien una única tasca, passejar per la zona per establir contacte (i més endavant un vincle) amb infants, joves i adults.

“Anàvem a la plaça on eren, els saludàvem. De mica en mica les famílies van començar a apropar-s’hi, i després d’unes setmanes ja estàvem fent activitats on participava tot el barri“. La Rina ho recorda molt bé. “Els infants del barri hi arribaven perquè sabien que alguna activitat començava”.

Després d’un any fent aquest tipus d’acompanyament, els Amics del Moviment Quart Món vam iniciar el camí com a organització formal i des de llavors no hem parat de treballar, sempre amb el mateix objectiu.

Però, quin ha estat aquest objectiu? Des del primer dia, els voluntaris i voluntàries que s’hi sumaven tenien com a finalitat afavorir la coneixença al barri d’un grup de famílies. Elles havien arribat des de Galícia i Portugal buscant noves oportunitats i s’havien instal·lat a naus i solars en desús que aleshores hi havia a la ciutat. 

Ja en aquells primers mesos ens caracteritzàvem per treballar en xarxa. Hem treballat plegats amb els serveis socials i a les festes del barri som una entitat més. I avui dia ho continuem fent.

I hem celebrat moltes coses!

La Castanyada, els Reis, la Festa de la Primavera, la Festa de la Tardor… No ens perdem cap celebració. Això, a més de fer-nos gaudir a tots plegats, ha servit perquè tot el barri estigui involucrat en les activitats sense importar la seva situació socioeconòmica o familiar.

La Rina ho recorda amb molt d’afecte i ens ho mostra a través de les fotos. “Aquesta foto és del 17 d’octubre, el dia contra la misèria. Organitzàvem xerrades, actuacions musicals i fèiem missatges amb la participació de tot el veïnat. A les fotos hi apareixen infants de diferents orígens, amb problemàtica familiar o sense. Això ens era igual. L’única cosa important és que tots eren del mateix barri i volien gaudir de les activitats”.

Després d’uns anys, vam decidir enfocar el projecte en les famílies que vivien a Barcelona, ja que eren amb les que més temps podíem passar.

La importància del voluntariat

Una cosa que tampoc ha canviat des de llavors és la nostra estructura, formada principalment per voluntaris i voluntàries. “En aquella època els nois que no feien el servei militar podien fer voluntariat. Vam tenir dos nois”. Tots aquests voluntaris eren els qui organitzaven la Biblioteca de Carrer, els jocs a les places i tallers d’informàtica durant els inicis del projecte.

Eren activitats per acompanyar famílies que també rebien suport per part de Serveis Socials, en situació de sensellarisme i amb problemes d’escolarització, com l’absentisme o la dificultat en l’aprenentatge.

“Les activitats ens van servir per detectar què havíem de treballar en cada cas. I va funcionar! Avui dia aquells infants estan casats i els seus fills i filles ja van a l’escola”.

De la bibioteca de carrer a moltes altres activitats!

Aquest projecte, que va començar amb biblioteques de carrer i improvisant activitats, ha vist passar a tres generacions. Per això també hem volgut preguntar a alguns dels infants (adults avui dia) que van participar en les primeres activitats.

“Quins records!”, exclama l’Elisa quan veu les seves fotos de petita. S’emociona quan veu els àlbums del començament de Quart Món. Ella i la Sílvia són cosines i venien plegades a la biblioteca de carrer i a jugar amb les voluntàries. Ara són mares, viuen a pisos de lloguer social i els seus fills venen als esplais que organitzem.

L’Elisa recorda molt bé aquella època. “Me’n recordo de jugar al mataconills i que sortíem molt, vam visitar l’Aquàrium, vam anar a la platja… Ah! I també recordo que van venir els Reis i els regals!”. Ella va ser la primera jove que va obtenir el graduat vivint a una nau. Les activitats infantils eren una eina per poder fer un acompanyament integral a tota la família al voltant de l’educació, la feina i l’accés a una vida digna.

La Sílvia recorda que quan tenia 26 anys, l’any 2014, hi va haver un incendi al lloc on vivia i la seva família va perdre l’habitatge. Aquest succés va fer que les famílies es mobilitzessin per demanar a l’Ajuntament un habitatge estable i va portar a un reallotjament de 8 famílies.

A més d’aquest succés, que va afectar 13 famílies, 31 de les altres famílies acompanyades han passat de viure en naus a tenir un pis de lloguer social, d’autoconstrucció o fins i tot de compra.

Això és el que li va passar a l’Àlex. La seva família va aconseguir instal·lar-se al barri de La Verneda i La Pau. “Vaig estar vivint molts anys a diferents naus. Crec que va ser fins que vaig tenir 9 o 10 anys. No sé com ho van fer els meus pares, però, de sobte, tot era més net i més còmode”.

Mirem cap al futur!

Ja han passat 25 anys i les voluntàries i els voluntaris d’Amics del Moviment Quart Món encara treballem per assolir la inclusió de 70 famílies en els àmbits d’habitatge, feina i educació.

No és una feina fàcil, ja que les condicions en les quals viuen generen molta inestabilitat a les famílies i el context en el qual viuen hi afegeix dificultats. Però, a la vegada, estem contentes perquè, en tots aquests anys, hem vist com més persones accedeixen al món laboral, tenen menys por a l’hora d’apuntar-se a formacions i els joves tenen més referents.

A més, acompanyar famílies sempre és gratificant. Encara més quan veus el record que ha quedat en infants com l’Àlex: “Encara recordo les taules de la casa de colònies on anàvem, de la Gemma (voluntària) quan ens cantava la cançó del Bon dia; també recordo sortir amb els monitors durant la nit i banyar-nos a la piscina a la tarda”.

25 anys després, tenim més ganes de mirar endavant i fer front als nous projectes que se’ns presenten.

En fem 25 més?