• By Quart Mon

Què implica no tenir una llar a Barcelona

COMPARTEIX-HO

• El dret a l’habitatge està recollit des de diversos organismes, però encara comprovem que moltes persones pateixen la manca d’un habitatge digne.
• Un 33% de les famílies que acompanyem des de Quart Món han patit processos de desallotjament durant el 2022.

Quan el dret queda molt lluny de la realitat

La llar és el lloc on vivim, que ens dona un sentiment de confort i sobretot ens proporciona seguretat, per això és, o ho hauria de ser, un dret fonamental de l’ésser humà. 

La Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que delega la competència en matèria d’habitatge a la Generalitat, esmenten que tot ciutadà o ciutadana té dret a un habitatge digne i adequat. 

Aquesta competència pivota sobre una sèrie de normes com són: la Llei Catalana del Dret a l’Habitatge (2007); el Decret del Pla pel Dret a l’Habitatge (2014), on es desenvolupa el règim general de l’habitatge de protecció oficial, i el Reglament de la Mesa d’Emergència (2019). Aquest últim regeix els processos de reallotjament de persones o famílies en risc d’exclusió social, valorant les situacions econòmiques i socials de cadascuna.

Quan mirem al nostre voltant, quan passegem pels carrers de Barcelona veiem aquesta garantia? Doncs, malauradament, no sempre. I de la falta d’aquest dret neix l’exclusió social i moltes altres derivacions.

A Amics del Moviment Quart Món acompanyem famílies que pateixen aquestes problemàtiques, es tracta de persones que no poden accedir a un pis i viuen amb els seus fills en fàbriques en desús, caravanes i solars. Aquesta situació té repercussions en diferents àmbits: d’una banda, no tenir una llar estable comporta angoixa i pot derivar en problemes de salut, I de l’altra, també hem comprovat que afecta les relacions socials, ja que impedeix l’arrelament de les famílies en un indret. En definitiva, genera moltes dificultats per construir el projecte de vida que tothom necessita.

L’especulació immobiliària com a causa de la falta d’habitatge

La realitat a Catalunya i a tot l’Estat passa per la manca d’habitatge. Però per què es produeix aquesta situació? L’informe INSOCAT 14 del 2022 s’enfoca cap a l’exclusió residencial i analitza diversos factors com l’escassa despesa directa en política d’habitatge, per sota de la mitjana europea, un parc públic molt reduït i un lloguer privat amb preus molt elevats. Per aquesta derivada es veuen afectades, especialment, persones migrades, famílies amb infants, llars monoparentals i persones joves soles.

A l’altra banda, i segons dades del Registre de l’Agència d’Habitatge de Catalunya de 2020, els grans propietaris sumen 29.479 habitatges en desús, i dins d’aquest mateix recompte es calcula que només 5 propietaris acumulen el 78,8% dels pisos.

En un escenari d’aquesta magnitud, el voluntariat i equip tècnic de Quart Món acompanyen una trentena de famílies que no poden accedir al mercat immobiliari a causa de la competitivitat i els requisits exigits a Barcelona. Aquestes dificultats es produeixen sobretot entre famílies que no tenen un contracte laboral de llarga durada o presenten una formació molt baixa. 

Per a aquestes situacions existeix el parc públic dissenyat per facilitar l’accés a l’habitatge a un preu assequible. Les possibilitats d’accedir a l’habitatge públic, però, són escasses i, tot i que algunes famílies que coneixem ho han aconseguit, encara en queden moltes que no han cobert aquesta necessitat. 

Per una altra banda, en casos de nuclis familiars que han accedit a una oferta de lloguer social per part d’entitats privades, es pot presentar el problema que no es pugui renovar el seu contracte una vegada vençut. Com que no hi ha cap regulació per controlar aquest aspecte, la família té el risc de tornar a trobar-se en la situació inicial.

Quan els infants en són els afectats

Des de l’acompanyament d’Amics del Moviment Quart Món veiem algunes de les problemàtiques de l’accés a l’habitatge i observem com els infants en són els més afectats. 

La inestabilitat residencial repercuteix especialment en la seva seguretat personal, en les relacions amb els seus iguals i, fins i tot, en la possibilitat de completar els estudis. Quan fem reforç escolar veiem com n’és d’important tenir un espai segur i estable per fer els deures, o no haver de canviar de residència per continuar mantenint els hàbits d’estudi bàsics.

Només el 2022 vam acompanyar 12 famílies que van patir un desallotjament i unes altres 13 amb ordres de desallotjament. Això vol dir que 96 persones van estar afectades per aquest tipus de processos, els quals comporten tota una sèrie de dificultats per al seu desenvolupament. Aquestes 25 famílies representen el 33% de les famílies que acompanyem.

Davant aquesta mancança d’habitatge, el Síndic de Greuges realitza un seguiment sobre els assentaments a la ciutat de Barcelona i s’adreça a l’Ajuntament per actualitzar la informació sobre les famílies que viuen en naus industrials, solars i caravanes per tal de millorar les seves condicions de vida.

El sensellarisme com a realitat social

A Catalunya, 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat i gairebé un milió més ho fa en un habitatge insegur. A més, 18.000 persones viuen en situació de sense sostre. Si ens centrem en Barcelona, hi ha, com a mínim, 5.142 persones sense llar.

Segons el cens fet per Arrels Fundació el 2022, més de 1.200 persones dormen al carrer a Barcelona, mentre que 3.046 s’allotgen als recursos públics i privats de la ciutat, segons dades de la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Llar.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, recull que el 2021 865 persones vivien en locals i assentaments informals a la ciutat, de les quals 200 eren infants i joves.

Durant el 2022, des d’Amics del Moviment Quart Món hem acompanyat 48 famílies (186 persones) que es troben en situació d’habitatge inestable, habitant fàbriques en desús ocupades i solars i pisos ocupats (de totes aquestes persones, almenys una centena està a Barcelona). També hem acompanyat unes altres 22 famílies que han aconseguit accedir a un habitatge estable (pisos de lloguer social o habitatge propi) i que alhora han continuat el seu procés d’inclusió en altres àmbits.

Una proposta de canvi

Per fer front a les problemàtiques que hem descrit, les entitats d’acció social continuem les nostres tasques d’acompanyament i de sensibilització. Dins d’aquest marc, compartim les propostes per atendre els problemes d’habitatge que es van recollir des de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social: augmentar l’habitatge protegit, destinar l’1% del PIB a polítiques d’habitatge, comprar habitatge privat, dotar de més recursos la Mesa d’Emergència i atorgar més ajuts al lloguer. Aquestes demandes s’estenen a la regulació, augmentant les sancions als grans tenidors que no compleixin amb les obligacions de lloguer social establertes per llei.

Aquest marc d’acció estableix tres grans línies d’intervenció: l’adquisició d’espais residencials dignes, la implementació d’un sistema d’atenció i, finalment, el disseny d’un model d’acompanyament i d’enfortiment de les persones en situació de sense llar i de sense sostre. 

Una petita llum d’esperança per a continuar treballant perquè totes les persones tinguin una llar digna i un veritable projecte de vida.