La nostra tasca va començar l’any 1997, després de detectar les necessitats derivades de l’exclusió social d’un grup de famílies que van arribar a Barcelona a finals dels anys 90 cercant oportunitats econòmiques per millorar la seva vida.

Aquestes famílies, provinents de Galícia i Portugal majoritàriament, es van establir a caravanes i camions aparcats als carrers de Barcelona i Badalona.

El nostre projecte va sorgir gràcies a la implicació d’un equip de persones voluntàries, que es van inspirar en el moviment internacional ATD Quart Monde. Aquesta entitat està present a 30 països i creu que les persones que viuen en situació d’exclusió són les principals protagonistes de la lluita contra la pobresa.

.

Amics del Moviment Quart Món Catalunya en anys

Anys 1990-1996

• Comencen a arribar algunes famílies, cercant oportunitats de feina especialment en el sector de la recollida de ferralla.
• La majoria s’instal·len al carrer amb els seus camions i caravanes.
• Hi ha molts problemes per aconseguir aigua i llum. Molts nens no estan escolaritzats i l’accés a l’educació i la sanitat és complicat perquè moltes de les famílies tenen documentació portuguesa i no espanyola.

Anys 1997-1998

• Des de la parròquia de Sant Pancraç al Poblenou (Barcelona) es posen en contacte amb persones vinculades al Moviment Quart Món per mirar com es pot acompanyar les famílies galaicoportugueses que en aquell moment viuen als carrers del barri. Contacten amb dues noies del País Basc i Xile, que creen Quart Món.
• Posem en marxa la Biblioteca de Carrer, per acostar la lectura als infants. L’activitat es feia al carrer, amb alguns llibres i contes, paper, colors per dibuixar i molta imaginació per part dels voluntaris i voluntàries.
• Es comença a fer treball en xarxa amb l’associació de veïns del barri, el grup de drets humans de la parròquia del Sagrat Cor i altres associacions de la zona. Es reclama que les famílies puguin accedir als drets bàsics de la sanitat i l’educació.

Anys 1999-2000

• Els Serveis Socials del barri passen a portar els casos de moltes de les famílies. L’accés a l’educació i la sanitat comença a millorar.

Any 2004

• Se celebra el Fòrum de les Cultures a Barcelona. Aquesta fita suposa canvis i remodelacions al districte de Sant Martí. Hi ha desallotjaments més continuats, sobretot d’assentaments propers on es construeixen les instal·lacions del Fòrum. La pressió policial és intensa.

Anys 2005 – 2010

• Les famílies viuen en camions, caravanes i petites barraques construïdes en solars i fàbriques abandonades. La seva situació, però, millora un mica: tots els nens i nenes estan escolaritzats, cada cop hi ha més infants menors de 3 anys que van a l’escola bressol i tenen accés als serveis de salut.
• Molt pocs homes i dones aconsegueixen fer algun curs formatiu i trobar feina, i totes les famílies segueixen vivint en una situació d’inestabilitat total.
• Arran del pla urbanístic del 22@, molts solars i naus en desús s’edifiquen i les famílies han de buscar un nou lloc on estar, dispersar-se per territori i separar-se perquè els espais que troben són més petits.
• La Biblioteca de Carrer es transforma en Ludoteca de Carrer i, després, en l’espai de lleure de Quart Món. L’activitat es fa als barris del Poblenou i La Pau i serveix per treballar hàbits bàsics i valors i per acostar la ciutat de Barcelona als nens i nenes.
• A petició d’un grup de famílies preocupades perquè no podien ajudar els seus fills i filles a fer els deures de l’escola, posem en marxa el Reforç Escolar.
• En aquests anys també iniciem tres activitats més: l’equip de futbol, per fomentar l’esport i els hàbits d’higiene; les colònies de cap de setmana; i un grup de joves per a nois i noies.

Anys 2010 – 2012

• Totes les famílies que acompanyem han patit almenys un desallotjament en els darrers cinc anys. Algunes d’elles s’han mudat fins a un total de 6 i 7 cops des de l’any 2010, amb tot el trasbals que això suposa per a la família i la vulneració de drets que pateixen tant els pares com la canalla.
• La crisi ha castigat encara més les famílies que no tenien res: desallotjaments sense alternatives, multes per dormir en els camió aparcats al carrer, multes per recollir ferralla i cartró per guanyar-se la vida, etc.
• Si fa deu anys les famílies vivien totes juntes en solars o fàbriques grans, ara la situació és diferent: hi ha molta més dispersió entre Barcelona i municipis de l’àrea metropolitana.

Anys 2013 i 2014

• Continuen els desallotjaments agreujats per un accident als solars on viuen.
• Les mateixes famílies, acompanyades per Quart Món, reivindiquen el seu dret a l’habitatge i feina digna davant l’Ajuntament.
• Algunes famílies deixen els assentaments i passen a viure a pisos de lloguer social o que aconsegueixen pels seus propis mitjans. Moltes altres famílies continuen en habitatges inestables.

Actualitat

Ja fa molts anys que els infants, les famílies i els voluntaris de Quart Món ens acompanyem. Junts hem passat moments feliços, tristos i de superació.

La situació de les famílies no és tan precària com fa 20 anys, però encara hi ha famílies que viuen en fàbriques abandonades sense accés normalitzat a llum ni aigua i famílies en pisos ocupats que poden ser desnonades.

Els reptes són molts, però sobretot passen per poder accedir a un habitatge digne i estable i a uns recursos econòmics que permetin viure amb dignitat i al suport als joves perquè aconsegueixin el graduat escolar i tinguin més oportunitats de formació i feina.

Junts hem recorregut una bona part del camí, i seguirem caminant junts de la mà per aconseguir el canvi.

Accedeix a la línia de temps dels vint-i-cinc anys del projecte