• c/Clot 21-23, baixos. 08018, Barcelona
  • +34 635 886 930

Viure entre la barrera i l’escletxa

El 8 d’abril es va celebrar el dia internacional del poble gitano, una data que ens serveix per recordar que, com a societat, ens queda un llarg camí per recórrer per tal d’aconseguir l’eliminació de la discriminació cap a l’ètnia gitana en els entorns laboral, educacional i d’habitatge. Es tracta d’una realitat que a Amics del Quart Món veiem sovint.

La Fundacio Secretariat Gitano ho esmentava no fa gaire, en el marc del dia internacional de l’eliminació de la discriminació racial: a Espanya l’antigitanisme està molt arrelat a la societat. Una de les raons fonamentals d’aquest rebuig és la imatge negativa envers la comunitat gitana, realitat que encara s’agreuja més en l’actual situació de crisi econòmica.

Segons dades de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 41% de les persones gitanes enquestades s’havia sentit discriminada almenys una vegada en els darrers cinc anys i l’Eurobaròmetre sobre discriminació ens mostrava l’any 2019 que el 50% dels pares i mares a l’Estat espanyol no es trobarien còmodes si el seu fill o filla anés al col·legi amb un infant d’ètnia gitana, mentre que a Europa la xifra se situava al voltant del 39%.

La discriminació traslladada al dia a dia

Els prejudicis es converteixen també en moltes ocasions en vulneracions de drets i discriminació. Un estudi sobre discriminació per origen racial que es va publicar l’any passat ubicava al voltant del 31% la taxa de discriminació en l’àmbit d’accés a l’habitatge per a la comunitat gitana, la més alta entre tots els àmbits. Pel que fa a l’accés a una feina, la Fundació Secretariat Gitano ha documentat un nombre important de casos en què les empreses, els propietaris o altres persones treballadores han procurat un tracte menys favorable a persones gitanes amb base, únicament, al seu origen ètnic.

En l’entorn de l’ensenyament també es donen amb freqüència situacions de discriminació cap a l’alumnat d’ètnia gitana. Moltes vegades, la discriminació arriba des dels mateixos pares i mares d’alumnes que no volen que el seu fill o filla estudiï amb altres infants i joves d’ètnia gitana fins a professorat que fomenta comentaris negatius o discriminatoris. Derivat d’aquestes situacions discriminatòries es poden produir, com a conseqüència, situacions d’assetjament dintre de l’entorn escolar.

Amics del Quart Món, contra qualsevol classe de discriminació

A Amics del Moviment Quart Món acompanyem des de fa més de vint anys famílies que també pateixen aquestes situacions de discriminació. Van arribar a Barcelona a finals dels anys 90, cercant oportunitats de millora i procedents de Galícia i Portugal. Els vincles amb el poble gitano existeixen tot i que elles s’identifiquen concretament com a ciganes portugueses.

Des d’Amics del Quart Món, intentem visibilitzar la discriminació estructural que pateixen aquestes famílies, sobretot en l’accés a l’habitatge digne i estable. També intentem incidir en la societat en general – en el professorat, veïnatge, serveis socials, etc.- per canviar la mirada i trencar prejudicis. Quan no tens un habitatge estable, per exemple, és complicat per als infants concentrar-se i tenir un espai tranquil per fer els deures; si els ingressos de la teva família depenen de la feina informal i has d’ajudar a casa, aconseguir completar els estudis és encara un esforç més gran.

Des d’Amics del Quart Món lluitem per erradicar aquestes barreres en tots els entorns (laboral, educacional i d’accés a l’habitatge), acompanyem les famílies en l’accés a drets, intentem trencar estereotips, reduir l’escletxa de la discriminació i reivindiquem la diversitat cultural.

Cap a una estratègia d’igualtat social de la població gitana

En aquest context, el Senat ha aprovat una moció per la qual insta al Govern estatal a impulsar la nova Estratègia Nacional d’Inclusió Social de la Població Gitana, a combatre el fracàs i la segregació escolar de l’alumnat gitano i a erradicar l’infrahabitatge. Creiem que és una bona notícia.

Entre altres mesures proposen posar en marxa solucions per evitar la segregació escolar per raons socioeconòmiques o d’altre tipus, promoure nous plans d’acció per erradicar el barraquisme i demanen seguir desenvolupant programes de formació enfocats a afavorir la recerca de feina de la població gitana, especialment les dones gitanes.